Libros
Permanent URI for this collectionhttps://pepa.une.es/handle/123456789/63270
Browse
5 results
Now showing 1 - 5 of 5
- Results Per Page
- Sort Options
El ciclo mítico de Heracleópolis Magna: Continuidad y reelaboración a partir de les fuentes funerarias y cultualesDíaz-Iglesias Llanos, LucíaFa deu anys que Lucía Díaz-Iglesias i l'autor d'aquestes línies treballem junts en diversos projectes de recerca. La jove estudiant de la UAM que venia a l'estiu al temple de Debod per a participar, llavors, en la documentació dels grafiti de l'edifici, és ara una egiptòloga que desenvolupa una recerca original i sòlidament fonamentada. El llibre que s'obre amb aquestes pàgines, redactat a partir de la seva tesi doctoral, il·lustra aquestes qualitats, com també ho ha fet la resta de les seves activitats en aquesta dècada, becària predoctoral FPU en la Universitat de La Llacuna, epigrafista en diverses tombes en Luxor, arqueòloga en la dos zero nou d'aquesta mateixa necròpoli i ara investigadora postdoctoral en la Universitat de Basilea.(Miguel Á. Moliner Polo, 2014)- El Dieselgate de Volkswagen: Economía, gestión y ecologíaSerra Ramoneda, AntoniDos fenómenos han caracterizado el desarrollo económico mundial en los últimos lustros. El primero ha consistido en la concentración de una proporción importante de los recursos productivos en manos de grandes corporaciones con implantación en múltiples países y mercados. Todo parece indicar que aún no ha alcanzado su cénit, a juzgar por el rosario de posibles fusiones y absorciones que se anuncia y la proliferación de importantes bufetes de profesionales especializados en los tejemanejes de estas operaciones. Cuando esta concentración era aún muy incipiente, sus implicaciones en el plano político ya fueron denunciadas por Vernon Smith. El título de su libro, Sovereignty at Bay (Soberanía en peligro), aparecido en 1971, proporciona claros indicios de las consecuencias que iba a entrañar la aparición de unos leviatanes económicos en manos privadas. El hecho cierto es que, hoy en d'a, estas grandes corporaciones generan una importante fracción de la producción y el empleo mundiales y, sobre todo, tienen en sus manos cuando no la creación por lo menos la gestión comercial del progreso científico y tecnológico. Conseguir que el uso del enorme poder que detienen respete los intereses de la ciudadanía es el reto fundamental que deben superar las instancias políticas de las sociedades democráticas. El segundo fenómeno, que cronológicamente ha acompañado al descrito en el anterior párrafo, ha sido el continuo deterioro de nuestro planeta y su ecosistema. Y ello tanto en lo que se refiere a su parte sólida como a sus océanos, mares, lagos y ríos y también a la atmósfera que lo circunda. Deterioro que, de proseguir por el mismo camino, nos llevará a una catástrofe de incalculables dimensiones. La desertización es creciente, las prolongadas sequías se traducen en una gran variabilidad de las cosechas, y las capturas de los pescadores en aguas saladas o dulces son cada vez más escasas.
- Els 525 llibres del procésGiral Quintana, EugeniUs presentem un recull de 525 llibres del Procés, dels quals s'ofereix la fitxa bibliogràfica, una referència de l'autor i un breu resum del contingut. Els llibres ressenyats tenen caràcter d'eines de combat i no cal estranyar-se de l'escàs contingut teòric, ja que hi ha un gran predomini de reflexions personals. Més endavant començaran a tenir sentit les memòries dels protagonistes del Procés.
- La Correspondència epistolar de la família Burguès (1750-1850)Antón Pelayo, JavierL'any 2005 vaig publicar La sociabilitat epistolar de la família Burguès de Girona (1799-1803), un llibre on s'analitzava l'epistolari personal de Martí de Burguès, un militar que culminà la seva carrera amb el grau de tinent i que formava part d'una família de la baixa noblesa catalana que tenia el casal principal al carrer de la Força de la ciutat de Girona. El seu epistolari va aparèixer, inopinadament, a l'Arxiu de la Catedral de Girona, en dos lligalls diferents que formaven part de la secció de correspondència, encara sense classificar. D'aquell fons s'editaren 205 cartes -quasi la totalitat de l'epistolari-, les quals havien estat adreçades en la seva majoria a Martí de Burguès entre el novembre del 1799 i el març del 1803 per 67 corresponsals diferents. D'entre els remitents, onze formaven part del seu cercle familiar més proper i la resta eren amics, coneguts i buròcrates que residien sobretot a Barcelona i Madrid. Un temps després de la publicació de l'estudi i edició del fons epistolar de Martí de Burguès, vaig tenir notícia de l'existència a la Biblioteca Nacional de Catalunya del fons «Sambola-Burguès», que recull part de l'arxiu patrimonial de la família Burguès. La documentació que es conserva dels Burguès va quedar integrada, a finals del segle XIX, per via de matrimoni, amb la dels Sambola, una família d'apotecaris i comerciants establerta també a Girona. D'entre tot el material documental, en destaca la correspondència, la qual serveix per completar la història d'una família i d'uns individus que en van formar part, alguns dels quals van assolir una certa significació pública. La correspondència epistolar del fons «Sambola-Burguès» augmenta significativament els actors i dóna cita a nous testimonis. Si La sociabilitat epistolar es nodria de la correspondència personal que Martí de Burguès va rebre durant un període curt de temps, un excel·lent material per a la reconstrucció d'una xarxa egocentrada, aquesta obra recull i interpreta les cartes de la casa Burguès durant un segle, un material que ofereix la possibilitat d'aprofundir en l'evolució d'una família de manera paral·lela al curs dels esdeveniments històrics generals. Però les cartes de la família Burguès també ofereixen una oportunitat per humanitzar una casta social -la dels cavallers i hisendats- que, en el cas de la regió de Girona, han estat objecte d'estudis molt valuosos i precisos des del punt de vista econòmic i sociològic. Al costat de la gestió dels seus patrimonis, els grans propietaris tutelaven una família extensa al voltant de la qual desplegaven una vida privada que participava d'unes determinades pautes de comportament, passions i intimitats que poques vegades queden tan ben reflectides com en la correspondència.
