Libros
Permanent URI for this collectionhttps://une-dspace.glaux.es/handle/123456789/54826
Browse
3 results
Now showing 1 - 3 of 3
- Results Per Page
- Sort Options
Transformaciones rurales en Cataluña: Miradas desde el urbanismo y la ordenación del territorioPesoa Marcilla, Melisa; Sabaté Bel, JoaquínLas áreas rurales de Cataluña representan el 76,7% de su territorio, y en ellas habita un 8,9% de la población. El resto de los habitantes (el 91,1%) vive en el 23,3% del territorio restante. Siguiendo este criterio, de los 947 municipios de Cataluña, 687 son considerados rurales. Tradicionalmente, el urbanismo se ha centrado en estudiar las grandes ciudades y sus áreas metropolitanas. Sin embargo, muchas de las grandes transformaciones de las últimas décadas han tenido lugar en el territorio rural. Estas transformaciones –asociadas a diferentes actividades como la industria, el transporte, la alimentación, la vivienda o el turismo– muchas veces son invisibles para las grandes ciudades y, sin embargo, son una parte indisociable de su funcionamiento. Este libro pone el foco en las transformaciones físicas que han experimentado los asentamientos rurales en los últimos 25 años y su relación con las dinámicas demográficas. Además, estudia algunos de los desafíos, estrategias y oportunidades sobre los que actualmente nuestra disciplina está trabajando para mitigar los desequilibrios entre las grandes ciudades y los territorios rurales.- Formes de creixement : Urbanística IIT, 2017+2018+2019Franquesa Sànchez, Jordi; Franco Mesas, Manuel; Jiménez Carmona, Mario; López Corduente, Aurora; Majoral Pelfort, Ana; Moro Domingo, Antonio; Pesoa Marcilla, Melisa; Sagarra Trias, FerranLa present edició pretén reflectir la metodologia de treball i els resultats dels estudiants de l’assignatura d’Urbanística II que venim realitzant en els darrers anys. Després de que l’estudiant fa una primera immersió en el món de la urbanística en el primer quadrimestre, on analitza els diferents elements bàsics urbans en la configuració de les nostres ciutats (els carrers, les places i els edificis), en aquest segon quadrimestre l’estudiant fa una mirada simultània sobre aquests elements, per tal d’entendre la configuració i singularitats dels teixits que conformen la ciutat. Aquesta lectura ha de permetre que l’estudiant pugui raonar sobre el paper i funcionalitat dels diferents fragments de la ciutat, per tal de ser capaç d’entendre i orientar les futures actuacions sobre ella que haurà d’afrontar. Al final d’aquesta primera formació urbana dels seus estudis, l’estudiant és capaç d’entendre les dinàmiques i les formes del fet urbà, i per tant, podrà començar a redissenyar-lo en funció de les seves intuïcions, inquietuds i valoracions sobre els inputs que cal tenir present per garantir una intervenció que pugui derivar en una millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
- Façana fluvial : Parc Fluvial del Besòs entre Vallbona (Barcelona) i Can Sant Joan (Montcada i Reixac) : Urbanística IIIT, 2019+2020Moreno Sanz, Joan; Martín Ramos, Ángel; Sangenís García, Manuel; Albareda Fernández, Elena; Hurtado, Guillermo; Franquesa Sànchez, Jordi; Moro Domingo, Antonio; Vinyes Ballbé, Rosina; Pesoa Marcilla, Melisa; Zaldívar, Javier; Peremiquel Lluch, FranciscoLa mobilitat condiciona la forma com ens relacionem amb el nostre entorn, és a dir, les xarxes de transport i l’ús que en fem impacta sobre la nostra qualitat de vida, però també sobre les qualitats dels territoris que habitem. És per aquest motiu que la mobilitat va més enllà del desplaçament entre dos punts i té implicacions a nivell espacial, ambiental i social; dimensions que són competència de l’arquitecte com a dissenyador de l’espai urbà. El curs d’Urbanística III-Tardes (2019-2020) tracta precisament sobre la relació entre les persones i l’espai a través del moviment. La manera com ens desplacem per la ciutat ens defineix, és a dir, defineix el nostre compromís ambiental, la disponibilitat de recursos, la nostra condició física; però també depèn de la forma de la nostra ciutat i de com les xarxes de transport l’han anat modelant. Som com ens movem? I la ciutat? L’espai pel que circulen vianants, bicicletes, scooters, tramvies i cotxes entre d’altres, és espai públic i l’arquitecte és un dels responsables del seu disseny. Un disseny que ha de fer compatible totes aquestes formes de circular en condicions de confort i seguretat per als usuaris. El curs d’Urbanística III-T té com a objectiu principal introduir l’alumne en el disseny de l’espai de la mobilitat des de la seva condició d’espai públic i avaluar el potencial del projecte viari com a instrument de vertebració urbana tant a nivell físic, com ambiental i social.
