Libros
Permanent URI for this collectionhttps://une-dspace.glaux.es/handle/123456789/54826
Browse
14 results
Now showing 1 - 10 of 14
- Results Per Page
- Sort Options
Videojuegos y bienestar: Las contribuciones del medio interactivo al bienestar psicológico, físico y socialComas Arnal, Eva; Fernández Ruiz, Marta; Sora Domenjó, Carles- Arte y técnica del guiónFernández Díez, Federico; Bassiner, JonniEl presente libro surge de una larga experiencia docente en la enseñanza teórica y práctica de la escritura, el análisis y la corrección de guiones dramáticos de cine y TV. Se explican y ejemplifican el proceso y las técnicas de creación de guiones de ficción que han mostrado su eficacia a los largo de la corta pero intensa historia del cine; desde la formulación de la idea a la presentación en formato del original. Si bien es cierto que no se enseña a hacer buenos guiones, también lo es que este libro puede ayudar a mejorar notablemente las cualidades del guionista para que sus historias estén mejor estructuradas, sus personajes resulten más atractivos y aumente el impacto, la implicación y la vivencia del espectador.
- Lectures en moviment: Crònica d’una escriptora resident a la UPCMoliner, Empar; Mas Carbó, Gràcia; Barberan Gómez, Arnau; Romero Sandin, Irene; Plans Boncompte, Mireia; Torres García, Alejandro; Fernández Leiva, Abel; Oliva Cuerva, Pau; Borovskiy Kravchenko, Anastacia; Hernández Cabrera, José Ignacio; Capó Payeras, Joan MarcLectures en moviment és molt més que un llibre: és una trobada entre la paraula i la tecnologia, entre la mirada literària i la vida universitària. La narradora i escriptora Empar Moliner, tercera Escriptora en Residència del programa UPCArts, converteix els espais i moments quotidians d’una universitat politècnica —les aules, els passadissos, les biblioteques i els bars— en matèria narrativa plena d’ironia, lucidesa i humanitat. El volum dona veu també als estudiants de la universitat, a través dels guanyadors del I Premi Literari dels Jocs Florals 2025, que aporten relats frescos, crítics i imaginatius sobre el món universitari i sobre la literatura com a eina per pensar i compartir. Així, Lectures en moviment esdevé un llibre coral i obert, un pont entre disciplines i generacions, i una celebració de la literatura com a espai de diàleg, creativitat i pensament compartit.
- Música politècnicaTerraza, Ignasi; Cuscó Clarasó, Joan; Vivo Mestres, Laura; Planas Planas, Mireia; Nieto Garcia, Pilar; Prats Soler, Clara; Royo, Alberto; Bayer, Pilar; Jesús, Natalia de; Pablo, Amanda de; Ruiz de Alda, Thaïs; Marqués Acosta, Fernando; Ruiz Hidalgo, Javier; Salembier Clairon, Philippe Jean; Sora Domenjó, Carles; Cruixent, Ferran; Fenoll Clarabuch, Carme; Hernández Fernández, AntonioLa música, com va dir Plató, nodreix l’ànima com la gimnàstica ho fa amb el cos. A la UPC, aquesta idea pren vida a través de múltiples expressions musicals, que es barregen amb la tecnologia, la ciència i la creativitat. Aquest llibre recull les veus de diferents membres de la comunitat de la UPC i creadors que han trobat en la música una manera de fer vibrar l’entorn universitari, on de nou establim un diàleg UPCArts amb d’altres sonoritats externes a la nostra universitat. Des de la màgia dels «pianos vius» o la polifonia de les corals, de les matemàtiques inherents a una melodia a la innovació acústica més actual, fins a la col·laboració amb festivals com el Sónar, entre d’altres experiències úniques, cada pàgina us portarà a descobrir com la música esdevé un pont entre disciplines i persones. És una partitura de vivències que celebra l’harmonia entre l’art, la ciència i la tecnologia, i que ens descobreix un campus ple de sons i emocions.
- ¿Quo vadis ciencia?Díez, José; Estany, Anna; Gil Espert, Lluís; Hoefer, Carl; Martí, Genoveva; Martínez, Manolo; Romea Rosas, Carlos; Solé, Albert; Sus, Adán; Vallverdú, Jordi¿Es el azar la frontera de nuestro conocimiento? ¿Cómo influye el contexto social en el avance de la ciencia? ¿Quién va más rápido, la tecnología o la ciencia? ¿Cuál es el papel de la computación en el conocimiento? ¿Qué es el método científico? En el mundo académico y científico, ingenieros y filósofos parecen ser los dos grupos más distanciados en lo que respecta a sus temas de estudio, sus intereses y sus métodos. La ingeniería es una disciplina de orientación fundamentalmente práctica; la filosofía es esencialmente abstracta y conceptual. En el presente libro se analizan algunos de los temas fundamentales que interesan a toda persona preocupada por la ciencia.
- Personatges de la ciència i la tecnologia al Penedès: Segles XVIII-XXIBaltà i Moner, Jaume; Jou Mirabent, David
- Infraestructura viària i sistema territorial. Identitat, natura, economia i participació: La variant d'Olot i l'encaix a les Preses i la Vall d'en BasMagrinyà Torner, Francesc; Navas Ferrer, Teresa; Mayorga Cárdenas, Miguel Yuri; Mercadé Aloy, Josep; Garola Crespo, Àlvar; Bassols, Emili; Gonzàlez i Domingo, David; Valls, Raül; Panagumà, Llorenç; Martí Bofill, XavierAquest llibre exposa les reflexions i propostes per al traçat viari de l'eix Bracons al seu pas pels municipis de les Preses i de la Vall d'en Bas, considerant especialment la seva comptabilitat amb la continuïtat de l'activitat agrícola i la necessària reordenació de la seva travessera urbana. Es tracta d'una oportunitat per explorar noves metodologies i instruments per al planejament i projecte d'infraestructures. Es presenten els resultats del Workshop organitzat de forma coordinada entre un grup de recerca de la universitat (IntraScapeLab-EXIT-UPC) i una entitat del tercer sector ambiental (CST). L'objectiu és analitzar les interaccions entre infraestructura i territori des d'una lògica de projectes transversal que integri i articuli visions enginyeres, arquitectòniques, ambientals i patrimonials.
- Proyecto implícito: La contribución de la geografía humana a las ciencias del territorioDematteis, Giuseppe; Martín Ramos, Ángel; Gómez Escoda, Eulalia MariaCuando los efectos urbanos de la humanización alcanzan maneras y extensiones nunca antes vistas, se comprende que las ciudades y los paisajes están experimentando transformaciones derivadas de las mutaciones culturales, sociales y económicas, aunque no siempre dominemos los instrumentos idóneos para llegar a conocerlas. A reducir ese desfase, entre lo que resulta de la intervención humana y las virtudes operativas del pensamiento racional, contribuye la ingente tarea de estudio e investigación sintetizada en los sucesivos capítulos de esta obra, el Proyecto implícito del profesor Giuseppe Dematteis, una de las autoridades mundiales en geografía urbana y territorial. En la amplitud de su enfoque, atiende a la capacidad anticipatoria de la descripción del territorio ante la interconexión de todo lo que se asienta sobre la Tierra; a las cualidades incorporadas al análisis por esa “geografía de los significados” en que se mueve el afán de orientar la acción; a la compatibilidad de lo local y lo global, donde lo estable del milieu local se relaciona con el dinamismo de los flujos globales y la discontinuidad de las redes; o al potencial de los modelos de autoorganización de los sistemas territoriales y hasta a la poética de los significados metafóricos que inducen su propia materialidad. Todo ello referido siempre a la realidad del desarrollo local, del paisaje, del mundo de las cosas y de los sistemas urbanos.
- II Concurs de Relats Breus d’Urbanisme : ciutat i projecte residencial S. XX - XXIAquilué Junyent, Inés; Moreno Sanz, Joan; Golda-Pongratz, KathrinRelats presentats al II Concurs de Relats Breus d’Urbanisme, celebrat en el marc del curs Ciutat i projecte residencial segles XX i XXI (edició 2022-2023 de l'ETSAV de la Universitat Politècnica de Catalunya)
- Esguards docentsAguado Roca, María Teresa; Ayxendri Gairal, Joana; Bendicho Cabuti, Pasqual; Díez Blanco, María Teresa; Escoda Pastor, Carmen; Lloveras Montserrat, Joaquín; Mendoza Ramírez, Héctor; Mercadé Brulles, Juan; Ortega Frutos, Andrea Verónica; Riba Ventura, Oriol; Santacreu Tudó, Isidre; Seve, Bruno; Soles Brull, Erik; Taberna Torres, Judit; Zaragoza, IsabelNo hi ha un criteri únic, immutable, per a la docència del Dibuix Manual a l’ETSAB. Les opinions que s’exposen son les dels actuals docents del Dibuix Manual de l’ETSAB. Son Professors provinents majoritàriament del Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I, que es va unir al d’Expressió Gràfica Arquitectònica II, tots dos de la UPC, per crear l’any 2017 el Departament de Representació Arquitectònica, DRA; Departament que imparteix docència en les àrees d’anàlisi plàstica, dibuix arquitectònic i geometria descriptiva, per encàrrec de l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) i l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB). Tots els participants impartim docència en les dues assignatures de Dibuix Manual de l’ETSAB . S’ha de dir que tothom és arquitecte professional en actiu. Cadascú dels docents (individualment o en grup) ha estat convidat per expressar lliurement el seu esguard docent. Cadascú exposa el seu particular parer recolzant-se principalment amb els dibuixos usats com exemples per els estudiants i els resultats obtinguts. Cal tenir present que estem immersos dins de l’Espai Europeu d'Ensenyament Superior, EEES, que s’ha anant aplicant gradualment des de 2009. Tant com s’exposa des de 2010 en les guies docents de Dibuix I i II de l’ETSAB, les hores d’aprenentatge autònom, no presencial, conseqüència de Bolonya, son quelcom majors que les presencials. Penso que aquest particular fet de potenciar l’autonomia en l’aprenentatge de l’estudiant no s’ha vist totalment traslladat ni en la manera d’impartir la docència ni en la manera d’avaluar-la, i és on, al meu parer, s’emfatitzen més les diferències entre les propostes docents del Professorat. Es pot orientar, explicar i inclús corregir, però sempre amb l’ànim d’aflorar allò que cada estudiant porta d’innat (1) ; sinó pensem en Peter Zumthor que va ser fuster abans que arquitecte. Encara que no hi ha una única via per a enfocar la docència del Dibuix Manual, si que hi ha uns mínims de continguts acceptats per la comunitat dels Professors (analitzar la realitat i saber-ne prendre dades, coquitzar, esbossar, fer representacions més realistes amb tècniques de color...). Ara bé, també és evident que s’han introduït nous procediments al llarg dels anys, procediments no sempre acceptats per la comunitat del professorat:: els basats en un fons fotogràfic de la realitat, l’aprofundiment de les proporcions i representació de la figura de la Persona, la introducció a l’espai de treball de elements que no hi son, siguin reals o no, per tal de lligar més l’aprenentatge en el fet de aprendre a idear nous espais, apropant-se a la realitat del futur projecte professional. El Dibuix Manual no deixa de ser el primer pas de l’aprenentatge que ha de fer l’estudiant per saber exposar gràficament, després de la anàlisi de l’objecte i/o de l’espai on treballa, una idea arquitectònica. Aquest mitjà d’expressió l’acompanyarà al llarg de la seva vida com a estudiant, i com a professional. El present recull d’esguards docents ha de servir per no deixar de millorar mai la docència.
