7 results
Publicacions Universitat Rovira i Virgili
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z All
Search in this publisher and its collections: 

Now showing 1 - 7 of 7
- Results Per Page
- Sort Options
- Lorca en TarragonaCalle Romero, María IsabelEn 1935 Federico García Lorca efectúa una visita a Tarragona durante las fiestas de Santa Tecla. Estaba acompañado de su gran amigo Salvador Dalí, de su esposa Gala y del poeta millonario Edward James. Este encuentro tiene una importancia cardinal en la relación de los dos creadores: tras varios años de alejamiento, en Tarragona, vuelven a retomar el hilo de aquella amistad que quedó cercenada tras la irrupción de Luis Buñuel en la Residencia de Estudiantes de Madrid. Los textos del presente volumen se inspiran en la conmemoración de esta visita y abarcan todos los ámbitos que el escritor cultivó a lo largo de su trayectoria.
- Nuevos imaginarios del rural: Literatura, cine y medios en el contexto españolCastelló Cogollos, Enric; López López, Bernat; Miguélez-Carballeira, HelenaLos ámbitos cultural y mediático han experimentado un verdadero "giro rural". En respuesta a este fenómeno, este volumen ofrece una introducción crítica y diez capítulos que investigan las representaciones de la ruralidad en la cultura y los medios de comunicación. A través de su lectura, se constata la aparición de nuevas narrativas sobre "lo rural", asociadas a la ansiedad medioambiental, los desequilibrios sociales y la perspectiva de género. Asé, los medios y la cultura ofrecen un fértil terreno de estudio sobre cómo nuevos imaginarios del rural conviven con viejas representaciones estereotipadas.
- L'arribada del braç de Santa Tecla en el 700 aniversari: Història, patrimoni i cultura tradicionalBonet Donato, Maria; Menchon Bes, JoanEn aquest llibre es proporciona l'emmarcament històric, antropològic i cultural de l'arribada del braç de Santa Tecla a Tarragona al segle XIV i s'estableix la relació entre el culte medieval a la santa i l'entrada amb el desenvolupament de la festa, la celebració i el culte a Tecla com a fet religiós, polític i cultural, i com a element de cohesió, identitat i diferenciació de la ciutat. Del contingut dels estudis que el composen cal destacar-ne la varietat de fonts intencionals i preterintencionals, històriques, hagiogràfiques, iconogràfiques, folklòriques, literàries i orals que refereixen una sèrie de fets passats des de disciplines i mètodes diferents i complementaris. El resultat final dona resposta a la doble voluntat de reconèixer l'entitat, la importància i la vigorositat de la Tarragona medieval en la ciutat contemporània, i també la condició de referent que té la festivitat de Santa Tecla.
- Ciutadania compromesa i educació: Propostes per al foment de la memòria democràticaPons-Altés, Josep M.Aquest volum potencia espais de trobada entre els estudis sobre formació ciutadana, l'aprenentatge cooperatiu, l'economia social i solidària, els models didàctics crítics i la memòria democràtica. Sota el paraigua de quatre conceptes principals (educació, ciutadania, cooperació i democràcia), hem volgut ajudar al diàleg entre àmbits que comparteixen el convenciment que la recerca científica ha de ser útil per a la societat en la defensa de valors democràtics i de justícia social.
- El Trienni Liberal a la Conca de BarberàSerra Cendrós, Gabriel; Arnabat Mata, Ramon; Amorós i Albareda, Damià; Gual Vila, Valentí; Vilà Mayo, OctaviEl Trienni Liberal és un període de la història contemporània que transcorre entre 1820 i 1823 i que, malgrat la curta durada, va tenir una importància excepcional, ja que es van posar en pràctica les reformes liberals dissenyades a Cadis entre 1810 i 1814. Durant aquesta època es van dur a terme un conjunt de polítiques econòmiques, socials i de reorganització territorial i administrativa que volien posar l'Estat espanyol en sintonia amb el que s'estava impulsant en aquells moments en els estats liberals europeus més avançats. El Trienni Liberal va tenir un gran impacte a la comarca de la Conca de Barberà (desamortització monàstica i de les comandes religioses, fets bèl·lics, canvis administratius, tala descontrolada del bosc de Poblet, conflictes entre pobles, etc.). Els textos que conformen l'actual volum centren la seua atenció en aquest període tan poc estudiat de la nostra història.
- El Trienio Liberal (1820-1823): Revolución, contrarrevolución e impacto internacionalArnabat Mata, RamonEl Trienio Liberal o Constitucional (1820-1823) es un periodo clave de la historia contemporánea de España, pero también de Europa y América. La revolución de 1820 encendió la «antorcha de la libertad» en la Europa de la Restauración y de la Santa Alianza y aceleró los ya muy avanzados procesos de independencia de los territorios coloniales españoles y portugueses en América. A la vez que, según el absolutismo, se convertía en la «hidra revolucionaria» que ponía en peligro el Antiguo Régimen. Durante estos tres largos años el país experimentó profundas transformaciones políticas, económicas, sociales y culturales en el marco de la confrontación entre revolución y contrarrevolución. El Trienio Liberal se convirtió en una encrucijada de caminos en la que se plantearon diversos horizontes políticos, todos ellos posibles y deseables para los diversos actores políticos: liberales moderados y liberales exaltados, realistas y absolutistas. Las nuevas investigaciones historiográficas que se recogen en este libro destacan la radicalidad política del periodo, el acelerado proceso de politización de las clases medias y populares y la fuerza de la revolución y la contrarrevolución. Hoy parece más acertado valorar el Trienio Liberal como una profunda revolución liberal que abrió las puertas de la contemporaneidad en España, pero también en algunos países europeos y americanos. La revolución de 1820 y el Trienio Liberal sembraron semillas de libertad, aunque, al final, las aplastaron militarmente y las reprimieron políticamente. Como tantas otras veces a lo largo de nuestra historia.
- El Capbreu dels castells de Vilassar i Burriac: Estudi, transcripció i edició digitalCuadrada Majó, Coral; Piñol-Alabart, DanielEls capbreus medievals i moderns s'han estudiat com a font històrica, font filològica, font lingüística, font lexicogràfica, font onomàstica, font antroponímica, font toponímica, font tipològica, font fiscal, font metodològica, font jurídica i font serial. Emprant-los com a fonament, s'han dut a terme estudis de feudalisme, règim senyorial, renda feudal, crisi, economia, societat, pagesia, propietat agrària, 'sglésia, paisatge, masos, urbanisme, arquitectura i sistema defensiu. Però no s’han utilitzat com a base d'aplicació de font d'arxiu per a les humanitats digitals. Aquest llibre, fruit d'un projecte en equip, n'és un exemple pioner: comprèn l’estudi històric, els plantejaments propis de la paleografia i codicologia per a la transcripció del manuscrit, l'edició digital i la geolocalització del capbreu materialitzada en un mapa interactiu.


