15 results
Publicacions Universitat Rovira i Virgili
6subjects
39collections
283authors
338books A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z All
Search in this publisher and its collections: 
Now showing 1 - 10 of 15
- Results Per Page
- Sort Options
Història, urbanisme i arquitectura a l entorn de la Rambla Vella de TarragonaLlop Tous, JosepL'obra publicada és de l'arquitecte canongí Josep Llop i Tous. El llibre inclou un pròleg del també arquitecte Jaume Costa i Pallejà i un destacat recull d'il·lustracions, plànols, dibuixos i fotografies. L 'estudi de Josep Llop s' interessa primer per l església de Sant Agustí, que havia format part del conjunt conventual dels jesuïtes tarragonins, però aviat li va caldre ampliar el seu propòsit inicial. A continuació fem un extracte de les pàgines 13 i 14 del capítol preliminar on l'autor explica l'itinerari de la seva investigació, presenta els objectius del llibre i en fa un breu resum. "Naturalment, la contextualització de l'època de la fundació i l'establiment dels jesuïtes em va portar a considerar el recorregut històric dels altres grans edificis confrontants, situats tots ells al costat meridional de l'actual Rambla Vella, l'un a tocar de l'altre, a finals del segle XVI. Entre els convents dels Franciscans i de les Clarisses, que són anteriors, a més del convent dels jesuïtes també s'hi van construir la universitat, el seminari i l'hospital. Grans equipaments d'abast supralocal, tots de la mateixa època, i dels quaIs no en queda pràcticament res. Potser, si encertava el fil investigador, en podria coneixer l'arquitectura i els qui n'havien estat artifexs. I potser també es podrien recompondre les diferents façanes que ha tingut la cara sud de la Rambla Vella a través dels segles. Si el Renaixement és deutor del classicisme romà, vaig pensar de fer el camí a la inversa per veure si alguns aspectes de l'arquitectura monumental de Tarraco podien ser explicats a partir del coneixement de les grans implantacions de l'època del Renaixement i les seves vicissituds històriques. I sí, efectivament, va ser possible. Totes aquestes investigacions podrien ser relatades una per una, fragmentàriament. El ritme de l'avenç en l'estudi ho afavoria. De fet, es així com ho vaig començar a preparar, i fins i tot a publicar parcialment. Ara bé, també m'anava adonant que més em valdria trobar una manera de lligar-ho tot plegat i presentar-ho de forma més unitària. I la manera només podia consistir a fer recaure el protagonisme en el loc comú, la Rambla Vella, a l'entorn de la qual s'esdevenia tot allò que era objecte de la meva atenció. Es tracta d'aprofundir en diverses questions que es consideren d'una importancia capital, d'entre les quals cal destacar la configuracio romana de la Via Augusta i la seva significació; la posició estratègica dels convents de Santa Clara i de Sant Francesc; la primitiva església dels jesuïtes i la seva cripta; la configuracio fisica i les primeres necessitats funcionals de l'hospital, del seminari i de la universitat; les obres de la nova església dels jesultes -mes enlla del que he publicat fins ara-; les conseqüències de l'expulsió dels jesuïtes en l'ús del seu complex conventual, l'ocupació de la capçalera del circ; les circumstàncies de l'enderroc de la muralleta, l'operació parcel·ladora subsegüent, i també la constructora; els canvis d'us dels grans edificis renaixentistes, i també, les modificacions dels perfils i les façanes de la Rambla."- Francesc Xammar i Vidal: dignitat i compromís a la perifèria de TarragonaLahoz Avendaño, Ricard; Garcia Jardí, EnricAl llarg de les pàgines que segueixen us abocareu a una aproximació biogràfica que us farà conèixer fets i pensaments de Francesc Xammar i Vidal, i descobrireu el que han dit d'ell setze persones que el coneixen i amb qui ha mantingut relacions d'intensitat i interès diversos.
- Francesc Xammar i Vidal: dignidad y compromiso en la periferia de TarragonaLahoz Avendaño, Ricard; Garcia Jardí, EnricA lo largo de las páginas que siguen os asomaréis a una aproximación biográfica que os hará conocer hechos y pensamientos, y descubriréis lo que han dicho de él dieciséis personas que lo conocen y con quien ha mantenido relaciones de intensidad e interés diversos.
- Salvador Maset i Vidal: Dietari de l'exili a Mèxic i del retorn a la Catalunya franquista (1942-1975)Maset i Vidal, Salvador; Prats i Domènech, Josep MariaEn aquest dietari es veu el periple de Salvador Maset, un tarragoní nascut l'any 1900. La seva família era la propietària d'un celler-botiga a la plaça de les Cols. Tenia l'ofici de manyà, especialitzat com a torner metal·lúrgic, amb inquietuds polítiques i culturals que el van portar a autoformar-se i a adquirir una vasta cultura. Des de molt jove va ser membre del Tarragona F.C., entitat esportiva que el va relacionar amb molts altres tarragonins de la seva generació, i també va tenir des de molt jove activitat política, primer va ser militant de les joventuts del Partit Republicà Federal i a partir del 1931 militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. El dietari comença el setembre de l'any 1942, moment en què fa el viatge amb molts altres exiliats republicans, primer amb el vaixell Mariscal Lyautey, des de Marsella fins a Casablanca, i després, amb el transatlàntic Niassa fins a Veracruz, a Mèxic. Acaba quan mor el dictador l'any 1975.
- De la llengua al país: 50 anys d'Òmnium Cultural del TarragonèsLahoz Avendaño, RicardL'11 de maig de 1971 es va constituir la delegació d'Òmnium del Tarragonès amb Josep Anton Baixeras com a primer president. Les reunions inicials tenien lloc a cases particulars i al Club de Joves. Les primeres seus van ser en un despatx de l'edifici dels Pares Caputxins, un espai a la Cooperativa Obrera i, posteriorment, a la Llibreria de la Rambla. D'aquests inicis de l’entitat fins al dia d'avui han passat cinquanta anys. Durant aquest temps han estat moltes i diverses les activitats que s'han anat realitzant a favor de la llengua catalana, la cultura i el país.
- Mirades i estudis des de la Setmana del Còmic de TarragonaSamper Prunera, EmiliMirades i estudis des de la Setmana del Còmic de Tarragona és un compendi de textos amb dos denominadors comuns: el còmic i Tarragona. El primer vertebra el contingut de tot el llibre, amb capítols que tracten aspectes diversos (autors, personatges, sèries...) però que comparteixen la passió (i la mirada amb esperit crític) pel món de les vinyetes. El segon, Tarragona, respon a la unió amb el primer gràcies a les jornades d'estudi de l'art seqüencial organitzades per Delirópolis i celebrades entre els anys 2008 i 2019, en les quals cal emmarcar bona part del contingut del llibre. D'aquesta manera, es pretén compartir l'estimació pel còmic, alhora que reivindicar-ne el seu estudi, alhora que es deixa constància de l'activitat realitzada a Tarragona aquests darrers anys. Tot plegat amb la intenció d'obrir la mirada del lector vers l'apassionant món de les vinyetes i de servir d'estímul per agafar (o reprendre) la lectura d'aquest mitjà artístic que tantes bones estones ens ofereix i tantes coses ens pot aportar també des d'una mirada acadèmica.
- L'anarquisme a Tarragona (1917-1924). Formós Plaja i Carme ParedesSoriano Jiménez, Ignacio ClementeEl gruix d'aquest text forma part d'un ampli estudi sobre la figura de Formós Plaja i Carme Paredes culminat al 2002, que hem completat ara amb noms i dades referits a la província de Tarragona. El treball primigeni vam començar-lo a la dècada dels noranta per l'atracció que ens produïen les obres de l'editorial Vértice (1925-1939) de Barcelona, consultades a l'arxiu de Salamanca. Seguint la pista del seu editor, vam saber que havia fet donació documental a la Biblioteca Pública Arús de Barcelona i ens embrancàrem en la lectura d'aquestes obres. Com sol succeir en les investigacions, la resta va ser anar de sorpresa en sorpresa, i en una d'aquestes va aparéixer l'etapa tarragonina que us presentem en aquesta obra.
- La Llibreria de la Rambla i l'alternativa cultural de Tarragona (1968-1980)Marrugat Cuyàs, RamonUna relació dels actes de tota mena que es van desenvolupar a la Llibreria de la Rambla de Tarragona al llarg d'aquell període convuls i esperançador, que fou el de la dotzena d'anys que van del 1968 a1 1980, hauria d'ésser prou testimoni, tant de la intensa activitat desplegada, com del caràcter plural que tingué. Ben mirat, no hi caldria cap comentari. Però creiem que ja és hora que surtin de l'oblit i es posin de relleu moltes de les activitats de la ciutadania de Tarragona que van patir el menyspreu deliberat, sistemàtic i frustrant d un regim ignominiós. Perquè per molt que ens atabali el cúmul de dades que s'aporten en aquest treball no deixa d'ésser més que l'indici de la vida no resignada i mal coneguda que es teixia sota la llosa del silenci imposat i, per això, és un bon moment per a encoratjar la societat tarragonina a fer el mateix, i treure d'una vegada a la llum les traces que restin, de la vida social, cultural i política era realment existent en aquells anys de foscor. Cal veure-hi, també, un acte de reconeixement: més de cinc-cents actes tan diversos com els desenvolupats a la llibreria o des de la llibreria entre els anys 1968 i 1980 no són el treball de només un petit grup de persones més o menys identificable. Al darrere hi havia centenars de voluntats inconformes que s'ajuntaven de manera activa per a l'objectiu comú d'assolir una pràctica cultural digna a la ciutat de Tarragona, que alhora estigués degudament connectada amb els referents exteriors.
- Les dones als orígens de TorrefortaCuadrada Majó, Coral; Gutiérrez Escoda, EstherEn la redacció del llibre que teniu a les mans, resultat tangible de la investigació realitzada, hem volgut reconstruir la història del barri des de les experiències, narratives i memòria de les dones. Evidentment, sempre que ha estat possible, hem inclòs en la nostra redacció la sempre necessària història comparada, cosa que podeu palesar a bastament en la redacció d'alguns capítols del llibre. Ens hem adonat que encara queda molt per fer, que la història dels barris obrers a casa nostra (i, en general, a la península) és encara un terreny molt verge, mancat d'anàlisis i d'estudis amplis i aprofondits, com també ho són les parròquies obreres i de resistència. Hi ha elements més treballats que altres, en la nostra historiografia, i moltes vegades la perspectiva androcèntrica amaga realitats històriques rellevants, com foren el treball submergit femení o les lluites de les dones. De tota manera, i malgrat les dificultats [...] ens hem immers en un procés apassionant de recuperació històrica, treball etnogràfic i acció feminista que ens involucra, ens modela, ens forma i ens emociona. El llibre es compon de cinc capítols ben diferenciats, escrits per historiadores diferents, cadascuna des de la seva pròpia idiosincràsia i des del seu posicionament. Comença amb l'origen del barri a través de la immigració, construcció i urbanització; el segon capítol està dedicat a la parròquia; el tercer a l'educació de les dones i la vida quotidiana; el quart, al treball femení; i el cinquè i darrer, a les lluites i reivindicacions de les dones de Torreforta.
- La fundació de Tarragona en la historiografiaRecasens i Comes, Josep Maria«El que avui sabem de la fundació de Tarragona és ben poca cosa, però no hem de perdre l esperança, perquè qui sap les sorpreses que ens pot donar el subsòl de l'antiga Tàrraco o el seu entorn.» Així ho apunta Josep Maria Recasens, historiador i alcalde de Tarragona entre els anys 1979 i 1989, que ha publicat un llibre que analitza les diferents teories, més o menys científiques o fantàstiques, sobre la fundació de Tarragona. A La fundació de Tarragona en la historiografia l'autor ha identificat i analitzat totes les referències historiogràfiques en què s'ha donat una explicació sobre la fundació de la ciutat i la identitat dels primers pobladors. Recasens també ha indagat els motius pels quals un episodi d interès local, com és la fundació de Tàrraco, ha estat incorporat des del segle XV en les històries generals. De fet, és a partir d'aquest segle que Recasens comença el rastreig, perquè és quan apareix per primera vegada en la historiografia hispànica la inclusió de la fabulosa fundació de Tarragona per Túbal, nét de Noè, primer home que va trepitjar terra ibèrica l any 143 després del diluvi universal. Dues coses queden clares en el llibre de Recasens. Per una banda, «si reflexionem sobre el recorregut a través de la historiografia, advertim que els historiadors, per omplir els espais que queden en blanc per la ignorància, recorren a la invenció de fets més o menys fantàstics que presenten com a episodis reals». I, per altra banda, que «els historiadors sovint s apassionen per motius sentimentals, ideològics, religiosos o, senzillament, per interès». Per això, «poques coses hi poden haver per un historiador menys escèptiques que la recerca de l origen de la seva nació o ciutat». «Quants historiadors podran evitar la temptació d ennoblir la pàtria?», és pregunta Recasens.
