3 results
Publicacions Universitat Rovira i Virgili
0subjects
0collections
0authors
0books A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z All
Search in this publisher and its collections: 
Now showing 1 - 3 of 3
- Results Per Page
- Sort Options
Francesc Armanyà i Ramon Foguet: La Il·lustració a TarragonaVirgili Bertran, M. Elena; Terrado Ortuño, PatriciaSota el paraigua de la Il·lustració a la Tarragona del segle XVIII us presentem un recull de textos al voltant de les figures de Francesc Armanyà, de Ramon Foguet i del seu context històric. L'erudit arquebisbe Francesc Armanyà contribuí econòmicament en les obres del port de Tarragona i en la restauració de l'aqüeducte per fer arribar l'aigua a la ciutat i Ramon Foguet fou un referent dels cercles il·lustrats de la Península gràcies a la seva erudició en el camp de la història, la bibliofília i l'arqueologia.- La Conca de Barberà en els temps de la mancomunitat de Catalunya (1911-1923)Vallès Martí, Josep M.La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) fa un recorregut pels pobles de la Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat. En alguns aspectes recula fins el 1911, quan Enric Prat de la Riba es proposà dotar Catalunya d'un ens autònom que li pogués garantir el progrés social, cultural i econòmic del país. Els polítics i els dirigents de la Conca de Barberà de començament del segle xx estigueren amatents al ressorgiment nacionalista de Catalunya, mitjançant els setmanaris que es publicaven a Montblanc, entre 1903 i 1923, que es feren ressò del naixement de la Mancomunitat de Catalunya. Els homes que des dels ajuntaments, les professions liberals o els mestres i mestresses que durant aquells anys regien els pobles de la Conca, són el veritable objectiu d'aquest treball, aprofundint en el seu pensament i actuació.
- La Baronia de Queralt al segle XV: Organització del territori i gestió econòmica d’un espai feudalCarceller i Barrabeig, GerardEl present treball intenta ser una aproximació a l'estudi d'un espai feudal —la baronia de Queralt— en un període específic de la seva trajectòria històrica —la primera meitat del segle xv—. La nostra intenció és, en principi, esbrinar el funcionament d'una sèrie d'aspectes organitzatius d'aquest marc espacial: els que fan referència a algunes relacions socials i econòmiques desenvolupades a la vila de Santa Coloma de Queralt, epicentre del domini, i per extensió, a tota la baronia.
