2 results
Universitat Politècnica de Catalunya
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z All
Search in this publisher and its collections: 

Now showing 1 - 2 of 2
- Results Per Page
- Sort Options
- Façana fluvial : Parc Fluvial del Besòs entre Vallbona (Barcelona) i Can Sant Joan (Montcada i Reixac) : Urbanística IIIT, 2019+2020Moreno Sanz, Joan; Martín Ramos, Ángel; Sangenís García, Manuel; Albareda Fernández, Elena; Hurtado, Guillermo; Franquesa Sànchez, Jordi; Moro Domingo, Antonio; Vinyes Ballbé, Rosina; Pesoa Marcilla, Melisa; Zaldívar, Javier; Peremiquel Lluch, Francisco; però també depèn de la forma de la nostra ciutat i de com les xarxes de transport l’han anat modelant. Som com ens movem? I la ciutat? L’espai pel que circulen vianants, bicicletes, scooters, tramvies i cotxes entre d’altres, és espai públic i l... disseny de l’espai de la mobilitat des de la seva condició d’espai públic i avaluar el potencial del projecte viari com a instrument de vertebració urbana tant a nivell físic, com ambiental i social.
- El efecto Cerdà. Ensanches mayores y menoresMartín Ramos, Ángel; Esteban i Noguera, JuliCon su plan de ensanche para Barcelona, Cerdà enseñó una vía práctica para conformar la nueva ciudad de densidad saludable y de accesibilidad homogénea que propugnaba. Se inauguraba así una nueva etapa para las ciudades, que las abría con generosidad al porvenir. Y Cerdà se expresó con tal propiedad que logró que la idea del ensanche cuajara de forma contundente, también en otras muchas ciudades que entonces acusaban problemas semejantes, de modo que la construcción de ensanches se prodigó. A principios del siglo XXI, aquellos ensanches -hoy ya áreas urbanas de relevante trascendencia en cada una de las ciudades que contribuyeron a desarrollar-, observados en un conjunto representativo, ofrecen una realidad que no deja de plantear una reflexión abierta acerca de dónde pueden residir los argumentos de esas fluctuantes bases que sostienen el arte de construir ciudades.


