Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, l’Ajuntament de Barcelona va liderar un procés de transformació de la ciutat que va permetre millorar substancialment la seva competitivitat, de manera que el seu ritme de creixement econòmic en els anys noranta ha estat, en conjunt, superior a l’espanyol i a l’europeu. Des del punt de vista financer, aquest procés es va posar en marxa abans que es modifiqués el marc regulador dels governs locals per adaptar-lo a la Constitució de 1978, per la qual cosa l’Ajuntament va haver de finançar el seu pla d’inversions acudint al mercat de capitals. Pilar Solans, responsable de les finances municipals en aquell període, exposa la política que es va seguir per obtenir els recursos, per racionalitzar els tipus i les dates de venciment del deute i per reduir-lo sota la consigna de no allargar els terminis i evitar-ne l’encariment.
