Creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya com a part del Projecte de Biblioteques Populars dissenyat per Eugeni d Ors, l Escola Superior de Bibliotecàries va ser una de les institucions més representatives de l obra cultural del govern català. D una banda, i encara que fos a una escala molt reduïda, la posada en marxa de l Escola va significar una sortida professional qualificada per a la dona quan encara tenia poques oportunitats laborals fora de la fàbrica, el taller o les feines de la llar; d una altra, el fet que, tant en els anys fundacionals com en l etapa de la Generalitat, hi donessin classe els intel·lectuals més reconeguts del país va contribuir a envoltar-la d una aurèola de prestigi que ha quedat impresa en l imaginari d una bona part de la professió. Ara que la institució ha complert cent anys és un bon moment per publicar aquesta col·lecció de notes biogràfiques del seu professorat el de les èpoques glorioses i el de les que no ho van ser tant , que permetrà conèixer millor l Escola i les seves vicissituds històriques, i també reflexionar sobre el paper cabdal que ha tingut i té aquesta professió en la custòdia del saber i la seva transmissió.
