Tot i que el port és la raó de ser de la ciutat, la relació de Barcelona amb la costa mediterrània ha estat més aviat deficient al llarg de l’Edat Contemporània. Amb el trasllat, en les passades dècades, de nombroses indústries cap a la Zona Franca i altres àrees exteriors de la metròpoli, l’espai costaner entre el centre del barri del Poblenou i la Barceloneta es va convertir en un terreny gairebé abandonat. La possibilitat de situar la Vila Olímpica en aquest triangle industrial, molt cèntric, brindava l’oportunitat d’obrir la ciutat al mar.
