Loading...

Lloveras Montserrat, Joaquín
Email Address
Birth Date
Research Projects
Organizational Units
Job Title
Autor
Last Name
Lloveras Montserrat
First Name
Joaquín
Name
Joaquín Lloveras Montserrat
7 results
Now showing 1 - 7 of 7
- Results Per Page
- Sort Options
- La sensible llum medieval i la personaLloveras Montserrat, JoaquínUn dels punts més importants de la meva Tesi Doctoral i de la seva conseqüent interpretació i concreció al llarg de molts anys, és que tots els edificis religiosos estaven dirigits al gaudi visual de la Persona, que era la veritable protagonista de l’espai de l’obra. La llum solar era símbol de la Veritable Llum, la divina, i la Persona rebia inputs visuals en apropar-s’hi ... o allunyar-s’hi d’Ella. L’element més important de la composició fou el fixar el punt, a l’eix de la nau eclesial, des d’on la Persona penetrava dins de la Llum absidal, el lloc de la Llum. Aquest punt era el indicat per la llum solar que, introduint-se pel mur occidental o pel de ponent, en un dia de l’any i a una hora precisa, indicava a l’eix el lloc on la Persona podia gaudir un màximum de la llum absidal Aquest dia era el que responia al de la dedicació de la nau, o a grans commemoracions cristianes (referides al Crist, a la Verge, als Sants ...), però també hi trobem alguns casos en que indiquen el lloc del martiri o de les despulles del Sant, o referits als solsticis o equinoccis. Hi ha dos grans models: el del sol ixent, i el del sol ponent. Aquest fet comprovat, que uneix les nostres sensibilitats visuals i místiques, és el que aporta de nou aquest escrit.
- La medida del pie medieval en Santa María de Poblet: El sistema de medidas de los sillares medievalesLloveras Montserrat, Joaquín; Devesa Devesa, RicardoUn único sistema de medidas medievales formado, entre otras unidades, por el Pie. El objetivo de este documento es mostrar cómo, en la Capilla de Sant Esteban de Poblet, se constata la afirmación de que en la edad medieval se usó, en la Europa cristiana, un único sistema de medidas para la construcción de los edificios religiosos. También constatar la idea de que el conjunto de las medidas empleadas por los constructores medievales son, obviamente, las que tienen los sillares tallados por los canteros. Una de las principales medidas utilizadas en la época medieval fué el Pie, en Santa María de Poblet también. Lo podemos encontrar, como veremos más adelante, en las medidas de sus sillares, como también las otras unidades.
- La sensible llum medieval i la personaLloveras Montserrat, JoaquínUn dels punts més importants de la meva Tesi Doctoral i de la seva conseqüent interpretació i concreció al llarg de molts anys, és que tots els edificis religiosos estaven dirigits al gaudi visual de la Persona, que era la veritable protagonista de l’espai de l’obra. La llum solar era símbol de la Veritable Llum, la divina, i la Persona rebia inputs visuals en apropar-s’hi ... o allunyar-s’hi d’Ella. L’element més important de la composició fou el fixar el punt, a l’eix de la nau eclesial, des d’on la Persona penetrava dins de la Llum absidal, el lloc de la Llum. Aquest punt era el indicat per la llum solar que, introduint-se pel mur occidental o pel de ponent, en un dia de l’any i a una hora precisa, indicava a l’eix el lloc on la Persona podia gaudir un màximum de la llum absidal Aquest dia era el que responia al de la dedicació de la nau, o a grans commemoracions cristianes (referides al Crist, a la Verge, als Sants ...), però també hi trobem alguns casos en que indiquen el lloc del martiri o de les despulles del Sant, o referits als solsticis o equinoccis. Hi ha dos grans models: el del sol ixent, i el del sol ponent. Aquest fet comprovat, que uneix les nostres sensibilitats visuals i místiques, és el que aporta de nou aquest escrit.
- Esguards docentsAguado Roca, María Teresa; Ayxendri Gairal, Joana; Bendicho Cabuti, Pasqual; Díez Blanco, María Teresa; Escoda Pastor, Carmen; Lloveras Montserrat, Joaquín; Mendoza Ramírez, Héctor; Mercadé Brulles, Juan; Ortega Frutos, Andrea Verónica; Riba Ventura, Oriol; Santacreu Tudó, Isidre; Seve, Bruno; Soles Brull, Erik; Taberna Torres, Judit; Zaragoza, IsabelNo hi ha un criteri únic, immutable, per a la docència del Dibuix Manual a l’ETSAB. Les opinions que s’exposen son les dels actuals docents del Dibuix Manual de l’ETSAB. Son Professors provinents majoritàriament del Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I, que es va unir al d’Expressió Gràfica Arquitectònica II, tots dos de la UPC, per crear l’any 2017 el Departament de Representació Arquitectònica, DRA; Departament que imparteix docència en les àrees d’anàlisi plàstica, dibuix arquitectònic i geometria descriptiva, per encàrrec de l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) i l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB). Tots els participants impartim docència en les dues assignatures de Dibuix Manual de l’ETSAB . S’ha de dir que tothom és arquitecte professional en actiu. Cadascú dels docents (individualment o en grup) ha estat convidat per expressar lliurement el seu esguard docent. Cadascú exposa el seu particular parer recolzant-se principalment amb els dibuixos usats com exemples per els estudiants i els resultats obtinguts. Cal tenir present que estem immersos dins de l’Espai Europeu d'Ensenyament Superior, EEES, que s’ha anant aplicant gradualment des de 2009. Tant com s’exposa des de 2010 en les guies docents de Dibuix I i II de l’ETSAB, les hores d’aprenentatge autònom, no presencial, conseqüència de Bolonya, son quelcom majors que les presencials. Penso que aquest particular fet de potenciar l’autonomia en l’aprenentatge de l’estudiant no s’ha vist totalment traslladat ni en la manera d’impartir la docència ni en la manera d’avaluar-la, i és on, al meu parer, s’emfatitzen més les diferències entre les propostes docents del Professorat. Es pot orientar, explicar i inclús corregir, però sempre amb l’ànim d’aflorar allò que cada estudiant porta d’innat (1) ; sinó pensem en Peter Zumthor que va ser fuster abans que arquitecte. Encara que no hi ha una única via per a enfocar la docència del Dibuix Manual, si que hi ha uns mínims de continguts acceptats per la comunitat dels Professors (analitzar la realitat i saber-ne prendre dades, coquitzar, esbossar, fer representacions més realistes amb tècniques de color...). Ara bé, també és evident que s’han introduït nous procediments al llarg dels anys, procediments no sempre acceptats per la comunitat del professorat:: els basats en un fons fotogràfic de la realitat, l’aprofundiment de les proporcions i representació de la figura de la Persona, la introducció a l’espai de treball de elements que no hi son, siguin reals o no, per tal de lligar més l’aprenentatge en el fet de aprendre a idear nous espais, apropant-se a la realitat del futur projecte professional. El Dibuix Manual no deixa de ser el primer pas de l’aprenentatge que ha de fer l’estudiant per saber exposar gràficament, després de la anàlisi de l’objecte i/o de l’espai on treballa, una idea arquitectònica. Aquest mitjà d’expressió l’acompanyarà al llarg de la seva vida com a estudiant, i com a professional. El present recull d’esguards docents ha de servir per no deixar de millorar mai la docència.
- Mesurant amb escaires lo medieval: Catàleg exposicióLloveras Montserrat, Joaquín; Bassa, Victòria; Taberna Torres, Judit; Ayala, NúriaCatàleg en català, anglès, francès i castellà de l'exposició que va tenir lloc a la Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, del 9 de desembre de 2018 al 13 de gener de 2019
- Mesurant amb escaires lo medieval: Catàleg exposicióLloveras Montserrat, Joaquín; Bassa, Victòria; Taberna Torres, Judit; Ayala, NúriaCatàleg en català, anglès, francès i castellà de l'exposició que va tenir lloc a la Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, del 7 de gener al 12 d'abril de 2019
- La mesura del peu medieval a Santa Maria de Poblet: La mesura dels carreus medievalsLloveras Montserrat, Joaquín; Devesa Devesa, RicardoUn únic sistema de mesura medieval que conté, entre altres unitats, el Peu. L’objectiu d’aquest document és exposar com, a la Capella de Sant Esteve de Poblet, es pot verificar l’afirmació de que a l’edat medieval es va usar, a l’Europa cristiana, un únic sistema de mesures per a la construcció dels edificis religiosos. També constatar la idea que el conjunt de les mesures emprades pels constructors medievals son, senzillament, les que tenen els carreus tallats pels picapedrers. Una de les Principals Mesures emprades a l’Època medieval fou el Peu, a Santa Maria de Poblet també. El podem trobar, com més endavant veurem, a les Mesures dels seus carreus. Les altres unitats del sistema únic de mesura medieval, també.

