El port de Barcelona ha experimentat una notable transformació en els anys noranta: s’ha reconciliat urbanísticament amb la ciutat gràcies a la remodelació del Port Vell i ha passat de ser un port passiu, de suport a la indústria metropolitana, a ser un port actiu que presta serveis i estén la seva influència terra endins. En un moment decisiu, en què es configura una nova geografia logística europea, el futur presenta oportunitats i riscos. Les oportunitats sorgeixen de la voluntat de la UE d’equilibrar el trànsit dels ports saturats del nord amb el dels mediterranis. Els riscos deriven del retard en l’ampliació de les infraestructures portuàries i en la renovació de les grans connexions exteriors, especialment les ferroviàries.
