Loading...
Díaz Gómez, César
Email Address
Birth Date
Research Projects
Organizational Units
Job Title
Autor
Last Name
Díaz Gómez
First Name
César
Name
César Díaz Gómez
4 results
Now showing 1 - 4 of 4
- Results Per Page
- Sort Options
Anomalías constructivas en la edificación residencialDíaz Gómez, César; Cornadó Bardón, Còssima; Arribas Amo, Jesús Ángel; Guma Esteve, Ramon; Martín García, Estefanía; Santamaria Garcia, Pere; Seguí Pié, Marc; Vima Grau, SaraEl término Anomalía admite un amplio abanico de significados, todos ellos relacionados con algo que no es normal, que no se aviene a la regla, que es defectuoso. En el libro se describen y comentan las situaciones anómalas que realmente se presentan en los edificios a partir de un nuevo planteamiento que permite adentrarse en cada una de ellas considerando su singular complejidad. Las 63 Anomalías que se analizan en el presente libro se refieren a los edificios de uso residencial, desde la casa rural de muchos países europeos y americanos hasta los edificios modernos de alta o baja altura y de localización mucho más difusa.- La transformació dels edificis industrials tèxtils a Catalunya. La transformación de los edificios industriales textiles en CataluñaDíaz Gómez, César; Ravetllat Mira, Pere Joan; Guma Esteve, Ramon; Godoy Bregolat, Carlos; Feu Jordana, AnnaAquesta publicació recull un conjunt d´intervencions en edificis industrials històrics, construïts a Catalunya durant el període entre final del segle XVIII i mitjan segle XX, destinats inicialment a la producció tèxtil. Aquesta elecció de l´objecte de treball no és casual, sinó que respon al període en què tingué lloc una excepcional expansió d´aquest tipus d´activitat a Catalunya i que, de fet, va assentar les bases del futur industrial del país. Una situació que explica moltes de les característiques i similituds dels edificis considerats. Un mateix ús i uns mitjans similars de construcció són els fets que van generar una tipologia d’edificis fàcilment distingibles i amb uns trets comuns que, avui dia, els fan especialment atractius i arquitectònicament valorats. La seva potent imatge i volumetria, la composició rítmica de les seves façanes, la magnitud i la nitidesa dels seus espais interiors, i la singularitat de les tècniques constructives aplicades justifiquen ara la consideració de valor patrimonial que a molts d’ells se’ls assigna. Ha estat remarcable la seva capacitat per adaptar-se a d’altres usos, en molts casos com a equipaments públics, superant la seva condició d’objectes funcionalment obsolets.
- La millora de les condicions d'habitabilitat en els grans conjunts residencials de l'Àrea Metropolitana de BarcelonaRavetllat Mira, Pere Joan; Díaz Gómez, César; Cornadó Bardón, Còssima; Vima Grau, SaraEls grans conjunts residencials, construïts a Europa en gran part durant les dècades de 1950, 1960 i 1970, formen part dels temes que han emmarcat la docència, investigació i pràctica professional dels membres del Grup de Recerca REARQ - Rehabilitació i Restauració Arquitectònica, centrat en les tasques referents a la millora de l’habitatge i l’edificació existent, així com en la seva relació amb la ciutat. Sens dubte, el pas del temps i les transformacions en el context sociopolític, socioeconòmic i urbà, juntament amb les intervencions desenvolupades per les diferents administracions i per les pròpies persones residents, han bastit una realitat contemporània que resulta cada vegada més complexa, fent necessària una mirada multi-escalar i multi-disciplinària. Aquest fet, ens remet a la conveniència d’observar i comprendre rigorosament la complexitat existent, amb la finalitat de poder plantejar la millora i conservació dels grans conjunts residencials sense renunciar als seus genuïns valors arquitectònics i socials d’origen, sovint amagats o desbaratats amb el pas del temps. El coneixement de les problemàtiques complexes que comparteixen bona part dels grans conjunts residencials europeus, si be són molt variables segons cada país, cada ciutat i cada barri, demostra que les mesures de tipus arquitectònic i urbanístic, majoritàriament aplicades fins a dia d’avui resulten insuficients en quantia i en abast disciplinar i escalar. El present estudi d’investigació parteix de la voluntat de posar de manifest que els grans conjunts residencials no han arribat al seu límit d’ús i existència, i que en conseqüència hi ha molt a fer per tal de prevenir, frenar i erradicar els processos de degradació iniciats i consolidats en alguns casos extrems, tant des d’un punt de vista físic de l’edificació existent i de l’entorn urbà com social de la població resident. Els reptes que planteja la realitat contemporània dels grans conjunts residencials, justifiquen l’interès d’obrir els camps de diagnosi i d’actuació incorporant qüestions de caire sociològic a les qüestions estrictament tecnològiques, de tal manera que es considerin simultàniament les característiques específiques de la població resident i de l’entorn físic, urbà i arquitectònic. Així mateix, des d’un punt de vista escalar, es planteja la necessitat de tenir en compte de manera simultània l’habitatge, la comunitat de veïns, l’edifici, l’entorn urbà immediat així com la totalitat del barri.
- Intervencions en el patrimoni arquitectònic modern a Catalunya. Intervenciones en el patrimonio arquitectónico moderno en CataluñaDíaz Gómez, César; Llobet Ribeiro, Xavier; Solanellas Terés, Àngel; Solanellas Terés, RosaAquesta publicació pretén ser una recopilació que permeti conèixer i valorar el què s’ha fet i el com s’ha fet en el patrimoni arquitectònic que ens va deixar el segle XX. Doncs si bé a mesura que passen els anys els requeriments i les exigències establertes sobre els sistemes i els processos de l’obra construïda han canviat substancialment, certs valors i una idea estètica sobre la modernitat ens acompanyen i dificulten una visió distanciada de quins són els seus atributs i com aquests atributs es poden mantenir prolongant la vida útil dels edificis. La intenció del que s’exposa en aquest seguit de casos no serà llavors el de jutjar el valor d’unes obres ni tampoc el de les seves intervencions, sinó el d’apropar la gran diversitat de maneres d’afrontar-les i la complexitat dels factors amb els que es troben els projectistes alhora d’intervenir en el patrimoni modern. Sobretot el que es pretén amb aquest document és mostrar la necessitat de fer ajustos i expandir les maneres de conèixer, avaluar i actuar en el patrimoni modern per part de tots els agents que intervenen: des de l’usuari, les administracions, constructors i arquitectes. Tot això, per tal de prendre consciencia d’aquestes obres més enllà de l’objecte i gaudir de les qualitats, valors i idees que les fan ésser considerades com a part del nostre patrimoni històric i cultural. Un patrimoni al mateix temps útil i eficaç.
