La neologia de ciberseguretat en la llengua catalana

Abstract

L’objectiu de l’obra és, en primer lloc, conèixer la terminologia nova que existeix en l’àmbit de la ciberseguretat. Observar els termes que es fan servir en la forma catalana i els que no, i quina és la tendència de creació de neologismes en aquest sector. En segon lloc, elaborar un glossari de terminologia de ciberseguretat descriptiu que reculli totes les formes documentades per a cada terme, ja sigui en textos especialitzats, en el TERMCAT, en el Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC) o, fins i tot, en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), i extreure’n els termes que presenten més problemes. En tercer lloc, saber quina és l’opinió dels professionals de l’àmbit sobre la implantació de neologismes i contrastar-la amb la de professionals de la llengua catalana, amb la finalitat d’arribar a una conclusió més encertada. En quart lloc, analitzar els termes documentats que plantegen més dificultats, com ara els que no tenen cap proposta de traducció o aquells en què, tot i tenir-la, es fa servir el manlleu. A partir de les opinions dels professionals i dels textos documentats, l’objectiu és arribar a una conclusió sobre què cal fer amb aquests termes. Finalment, intentar establir una forma definitiva per a cada un dels termes que s’ha analitzat, de manera que pugui ser útil i versemblant per als professionals de ciberseguretat a l’hora d’emprar-la.