Felip Mateu i Llopis (València 1901-Barcelona 1998) fou un prestigiós historiador, bibliotecari i numismàtic amb qui la cultura valenciana té contret un especial deute de gratitud, per diferents i notables motius. En primer lloc, per la seua fidelitat i dedicació als estudis d'erudició històrica del nostre país i, en particular, en la investigació de la moneda pròpia del regne, en la seua especialitat de numismàtic de gran autoritat; però sobretot, i molt especialment, en el capítol del salvament i la defensa d'alguns dels principals arxius valencians en la dramàtica conjuntura de la Guerra Civil (1936-1939) i el desordre revolucionari, que amenaçava la destrucció, en uns mesos, de les fonts documentals i artístiques d'una alta cultura forjada en set-cents anys de vida del regne creat per la clarividència de Jaume I. La commemoració enguany del 25è aniversari de la seua mort ofereix l'oportunitat de reivindicar la figura d'un home mereixedor dels honors reservats als benefactors del patrimoni públic, per damunt de riscs personals i professionals.
