Libros
Permanent URI for this collectionhttps://pepa.une.es/handle/123456789/67023
Browse
Now showing 1 - 20 of 49
- Results Per Page
- Sort Options
Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015Roca i Ricart, Rafael; Pérez Saldanya, Manuel- Adaptació del Diccionari casteller del TERMCAT al públic infantilArnau Garcia, MarionaEl Diccionari casteller. Per a la canalla més valenta és una adaptació del Diccionari casteller del Termcat que busca acostar-se als infants, tant castellers com no castellers, per tal que puguin entendre la terminologia d'aquest àmbit. És per això que el títol del diccionari infantil és el mateix que el del diccionari original, però amb un subtítol "Diccionari casteller. Per a la canalla més valenta" que fa notori el públic a qui va dirigit. Cal tenir present, a més, que el mot canalla, a banda de fer referència al «conjunt de les criatures, dels infants, d'una casa» (DIEC2, 2017), també es refereix als infants del món casteller, aquells que ocupen les posicions del pom de dalt: dosos, acotxadors i enxanetes. Així doncs, aquest doble sentit del mot funciona. El diccionari del TERMCAT, en el qual es basa aquesta adaptació, és una publicació en línia de l'any 2007 que recull un centenar de termes del món casteller. Aquest Diccionari casteller neix del quadríptic El món casteller: terminologia bàsica, també del TERMCAT, elaborat l'any 2001 en col·laboració amb l'Ajuntament de Terrassa, el Consorci per a la Normalització Lingüística i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. A més, s'ha acabat de completar a partir d'altres fonts, com el Diccionari casteller de Xavier Brotons, elaborat l'any 2001 i revisat pel TERMCAT.
- Arnaldi de Villanova. Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca, praedicatorem ; Praesentatio facta BurdegaliaeDe Vilanova, Arnau; Mensa i Valls, Jaume'Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca, praedicatorem (en endavant, simplement Antidotum) d'Arnau de Vilanova és una obra molt especial, interessant per múltiples raons, però que, això no obstant, es conserva encara inèdita en dos manuscrits: el Vat. lat. 3824, de la Biblioteca Apostolica Vaticana i el Canon. Misc. 370, de la Bodleian Library d'Oxford. Heinrich Finke, Franz Ehrle, Josep Perarnau o qui signa aquestes pàgines n'han publicat alguns fragments, més o menys breus. No és estrany, doncs,que l'Antidotum només sigui esmentat de passada en els estudis arnaldians crítics. L'Antidotum és la darrera obra de caràcter doctrinal de la polèmica escatològica que Arnau de Vilanova va sostenir amb els professors de París i els teòlegs dominicans entre els anys 1300 i 1305 ...[Estudi introductori]
- DHAC : Diccionari d'historiadors de l'art català: Obra dirigida per Francesc Fontbona i Bonaventura BassegdaEl Diccionari d'historiadors de l'art català (DHAC), que inventaria els historiadors de l'art català de tots els temps està encara en procés d'elaboració. És un projecte de l'Institut d'Estudis Catalans i està dirigit per Francesc Fontbona, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, i Bonaventura Bassegoda, catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, l'edició en línia inclou cent seixanta-vuit entrades; un cop enllestida s'encetarà una nova etapa: es farà una selecció dels autors més destacats i es proposarà de fer-ne una edició impresa dins la col·lecció i segell editorial «Memoria Artium», en què participen sis universitats catalanes i el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Tal com expliquen Fontbona i Bassegoda en el text de presentació del DHAC, els primers a fer història de l'art van ser erudits i estudiosos d'interessos molt amplis o bé viatgers il·lustrats, i no va ser fins a mitjan segle XX que va aparèixer a Catalunya, pròpiament, la figura de l'historiador de l'art. El DHAC aplega aquests historiadors, considerats d'una manera àmplia: s'hi inclouen, per exemple, professionals que, tot i haver destacat en altres camps, s'han dedicat esporàdicament a analitzar artistes o aspectes artístics històrics; també es dóna entrada a escriptors com Josep Pla, que no tenia metodologia d'historiador, però que va redactar àmplies monografies amb un gran valor literari i retratístic sobre figures de l'art català del tombant del segle XIX. El DHAC conté dos tipus d'articles: els que fan referència a historiadors de més edat i als ja traspassats, encarregats a un especialista actual, i els que fan referència als historiadors més joves, redactats i signats per ells mateixos, en els quals figuren les dades essencials i la bibliografia principal.
- Diccionari d'artistes catalans, valencians i balearsLes arts plàstiques i l'arquitectura són el gran emblema de la nostra identitat cultural. Per raons òbvies d'immediatesa visual i d'innecessària traducció, són allò que des de fora pot resultar més atraient de la nostra cultura. Per això urgeix posar al dia una mena d'inventari, el més complet possible, dels seus creadors. Des del venerable treball de Joan Francesc Ràfols, Diccionario biográfico de artistas de Cataluña (1951-1953), i la seva continuació, Diccionario Ràfols de artistas contemporáneos de Cataluña y Baleares: pintura, dibujo, escultura, grabado, ilustración (1985-1989), no s'ha intentat cap actualització d'aquesta mena de publicacions malgrat l'enorme progrés dels estudis d'art des d'aleshores, amb treballs exhaustius fets des de les universitats i des dels museus. L'àrea que s'ha tingut en consideració és la de tots els territoris de parla catalana. Els treballs ja històrics d'Antoni Furió (1839) o del baró d'Alcahalí (1897) són les arrels llunyanes del projecte en referència a les Illes Balears i al País Valencià. En conseqüència, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), mitjançant la seva Secció Històrico-Arqueològica, i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) han cregut oportú treballar plegats per encetar aquest nou i magne projecte, que ofereix en línia —és a dir, de forma oberta i gratuïta i també fàcilment revisable— un nou i complet Diccionari dels nostres creadors en totes les especialitats de les arts plàstiques, l'arquitectura, la fotografia i el disseny, amb articles més detallats que els de les enciclopèdies generals ja existents. Els redactors de les veus han estat triats entre els historiadors i historiadores de l'art i els experts —entre ells, membres de l'IEC i conservadors del MNAC— més adients d'acord amb les seves recerques o coneixements sobre un artista determinat.
- Els sistemes naturals del delta del LlobregatGermain i Otzet, Josep; Pino i Vilalta, JoanEl delta del Llobregat és la tercera zona humida de Catalunya després del delta de l’Ebre i dels aiguamolls de l’Empordà, però fins ara no ha comptat amb una obra de referència sobre els seus sistemes naturals. La publicació Els sistemes naturals del delta del Llobregat pretén emplenar aquest buit. Els sistemes naturals del delta del Llobregat reuneix 23 articles de 57 autors i fa una anàlisi del funcionament general i la dinàmica recent del delta, aprofundeix en l’estudi dels principals grups biològics que s’hi troben, fa una avaluació del seu estat de conservació i presenta diverses propostes per millorar-lo, i també inclou una revisió històrica de l’activitat naturalista que hi ha tingut lloc. Aquest treball esdevé especialment útil en un moment en què el creixement urbanístic i les infraestructures amenacen la pervivència del delta del Llobregat i urgeix establir de manera definitiva un model de gestió d’aquest espai respectuós amb els seus valors naturals i amb els serveis ecològics i culturals que pot oferir al conjunt de la societat.
- Escriure en català: Un estudi del coneixement ortogràfic a tercer de primàriaArnau i Querol, JoaquimEn aquesta publicació s’avalua el coneixement ortogràfic dels aprenents fent una anàlisi fonema per fonema. És una perspectiva necessària que no ha incorporat cap dels escassos treballs fets a Catalunya sobre aquesta temàtica. A partir de les propostes ja avançades d’Alexandre Galí en el seu temps, presenta un marc teòric innovador que considera els processos i els factors que expliquen el coneixement ortogràfic: processos d’aprenentatge, d’exposició a l’escrit, i factors fonològics i morfològics. Aquesta anàlisi critica concepcions errònies que encara hi ha sobre com s’aprèn l’ortografia. Facilita al professorat concepcions acurades sobre el diagnòstic de la competència ortogràfica i proposa aplicacions de cara a la intervenció.
- Fonaments i prospectiva de la pràctica comunicativaCompte-Pujol, Marc; Salvador Mata, BertranEl futur de la comunicació es presenta prometedor però també ple de reptes. Les i els professionals han d'adaptar-se a un entorn mediàtic en evolució constant, on la intel·ligència artificial i les dades massives tindran un paper cada vegada més important. A més, la capacitat de pensar críticament i d'actuar amb ètica serà essencial per mantenir la confiança dels públics. Aquest monogràfic reflexiona i dona claus per endinsar-nos en aquest món canviant i engrescador. El conformen onze capítols distribuïts en tres grans blocs temàtics. El primer bloc disserta sobre l'encreuament entre la comunicació i la tecnologia. Aquesta última es presenta com agent i vector del procés comunicatiu i, alhora, pot adoptar rols de mediadora, d'emissora, de canal de distribució i de potenciadora dels processos comunicatius. El segon bloc se centra en el vessant periodístic de la comunicació. Seguint l'estela de la ciència del periodisme, o periodística, emprant el terme popularitzat pel professor Josep Maria Casasús, en aquesta secció s'aborda la disciplina de la comunicació que analitza la producció, la distribució, la construcció dels fets i la recepció dels productes periodístics. El tercer i darrer bloc del monogràfic se centra en les estratègies de comunicació persuasiva per a diferents públics i contextos. La comunicació persuasiva, que Miller va definir com "qualsevol missatge que pretén donar forma, reforçar o canviar la resposta d'un altre, o d'altres", funciona com a eix vertebrador per analitzar diverses situacions des de vessants empírics. Aquest monogràfic, en conclusió, vol esdevenir una referència valuosa per a investigadors, professionals i qualsevol persona interessada a entendre els fonaments i el futur de la pràctica comunicativa
- Fons de la catedral de Solsona i de les esglésies parroquials de Santa Eulàlia de Berga i Santa Maria de Cornudella de MontsantEls fons musicals que presentem en aquest volum provenen de les antigues capelles musicals dels centres eclesiàstics de la catedral de Solsona i les esglésies parroquials de Berga i Cornudella de Montsant. En el moment de la seva edició aquests fons es conserven a l’Arxiu Diocesà de Solsona i als arxius parroquials de Santa Eulàlia de Berga i Santa Maria de Cornudella de Montsant, respectivament. Es tracta, doncs, d’un volum miscel·lani en el que hem volgut reunir tres nous catàlegs a la llista dels fons descrits pel projecte IFMuC, endegat justament enguany fa vint anys, en el si del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalanaInstitut d'Estudis Catalans. Publicacions generalsEdició en línia, actualitzada, del text imprès publicat en 2019. Conté diverses pestanyes que permeten accedir al text a través d’índexs, text (apartats), remarques, quadres i glossari. A més, incorpora un conjugador i un cercador. La pestanya de quadres dona accés als quadres resum que sintetitzen la informació continguda en la part expositiva de cada capítol. Resulta d’especial interès la cerca per remarques (normatives, descriptives, ortogràfiques i de pronúncia), a través de la pestanya específica o de l’índex de remarques, i la possibilitat de consultar el glossari general o per capítols. S’incorporen, així mateix, enregistraments sonors d’exemples, fins ara consultables gràcies a un codi QR.
- Gramàtica de la llengua catalanaInstitut d'Estudis Catalans. Publicacions generalsLa nova edició en línia de la GIEC incorpora les novetats introduïdes en l’elaboració de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) i la GBU i reuneix el text publicat el 2016 i a la bibliografia publicada posteriorment el 2019. Així mateix, dona accés a la conjugació de tots els verbs que tenen entrada al Diccionari de la llengua catalana (DIEC). Entre les eines de consulta que ofereix aquesta edició, cal destacar dues modalitats especials de cerca: la que permet localitzar només els apartats de l’obra que tracten sobre un determinat mot o concepte o n’aporten informació rellevant (cerca per matèria) i la que permet cercar una forma amb les seves variants (cerca amb variants).
- «
- 1 (current)
- 2
- 3
- »
