Libros
Permanent URI for this collectionhttps://pepa.une.es/handle/123456789/67023
Browse
Now showing 1 - 10 of 48
- Results Per Page
- Sort Options
Jardins històrics a Catalunya : conceptes, criteris i pautes: Jardins i Jardiners: art, ciència i ofici als Països CatalansJardins i Jardiners: Art, Ciència i Ofici als Països Catalans és un grup de treball que forma part de la Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). El grup va ser creat l'any 2009 per professionals de diferents disciplines acadèmiques preocupats per la fragilitat i el desequilibri de coneixement que hi ha entorn del patrimoni jardiner dels Països Catalans. Alguns dels seus objectius principals són vetllar per la protecció dels jardins i la preservació de la memòria històrica (tant dels jardins com dels seus creadors), i crear opinió pública sobre la importància i protecció dels jardins. La competència de catalogació i preservació dels jardins històrics correspon a la Generalitat de Catalunya (Llei 9/1993, del 30 de setembre, del patrimoni cultural català) i és aquesta administració la que ha d'establir, amb l'assessorament d'experts competents, les disposicions legals i administratives apropiades per a identificar, inventariar i protegir els jardins històrics. Des de Jardins i Jardiners hem considerat que és important fer una revisió exhaustiva de la consideració que es té dels jardins històrics en els àmbits nacional i internacional, i hem cregut també que cal establir uns criteris comuns sobre els jardins històrics i la definició i els valors que han de tenir, així com sobre les Introducció 10 jardins i jardiners directrius que han de servir per a catalogar-los i per a establir les recomanacions d'intervenció que s'hi hagin de dur a terme. L'objectiu final d'aquest document és, doncs, elaborar unes reflexions sobre els jardins històrics que puguin ajudar en la tasca de catalogació i preservació dels jardins. En aquest sentit, l'esforç fet pels departaments de Territori i Sostenibilitat i de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la sistematització de la protecció en el planejament urbanístic, amb el document Directrius de contingut per als catàlegs de béns protegits i plans especials de protecció (en endavant, DC, 2013), és una bona base sobre la qual treballar per a donar valor als jardins històrics i preservar el patrimoni jardiner.- Diccionari d'artistes catalans, valencians i balearsLes arts plàstiques i l'arquitectura són el gran emblema de la nostra identitat cultural. Per raons òbvies d'immediatesa visual i d'innecessària traducció, són allò que des de fora pot resultar més atraient de la nostra cultura. Per això urgeix posar al dia una mena d'inventari, el més complet possible, dels seus creadors. Des del venerable treball de Joan Francesc Ràfols, Diccionario biográfico de artistas de Cataluña (1951-1953), i la seva continuació, Diccionario Ràfols de artistas contemporáneos de Cataluña y Baleares: pintura, dibujo, escultura, grabado, ilustración (1985-1989), no s'ha intentat cap actualització d'aquesta mena de publicacions malgrat l'enorme progrés dels estudis d'art des d'aleshores, amb treballs exhaustius fets des de les universitats i des dels museus. L'àrea que s'ha tingut en consideració és la de tots els territoris de parla catalana. Els treballs ja històrics d'Antoni Furió (1839) o del baró d'Alcahalí (1897) són les arrels llunyanes del projecte en referència a les Illes Balears i al País Valencià. En conseqüència, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), mitjançant la seva Secció Històrico-Arqueològica, i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) han cregut oportú treballar plegats per encetar aquest nou i magne projecte, que ofereix en línia —és a dir, de forma oberta i gratuïta i també fàcilment revisable— un nou i complet Diccionari dels nostres creadors en totes les especialitats de les arts plàstiques, l'arquitectura, la fotografia i el disseny, amb articles més detallats que els de les enciclopèdies generals ja existents. Els redactors de les veus han estat triats entre els historiadors i historiadores de l'art i els experts —entre ells, membres de l'IEC i conservadors del MNAC— més adients d'acord amb les seves recerques o coneixements sobre un artista determinat.
- Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalanaInstitut d'Estudis Catalans. Publicacions generalsEdició en línia, actualitzada, del text imprès publicat en 2019. Conté diverses pestanyes que permeten accedir al text a través d’índexs, text (apartats), remarques, quadres i glossari. A més, incorpora un conjugador i un cercador. La pestanya de quadres dona accés als quadres resum que sintetitzen la informació continguda en la part expositiva de cada capítol. Resulta d’especial interès la cerca per remarques (normatives, descriptives, ortogràfiques i de pronúncia), a través de la pestanya específica o de l’índex de remarques, i la possibilitat de consultar el glossari general o per capítols. S’incorporen, així mateix, enregistraments sonors d’exemples, fins ara consultables gràcies a un codi QR.
- RCCAAC : Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'art i arqueologia de Catalunya [Fontbona i de Vallescar, Francesc; Bassegoda i Hugas, BonaventuraLa formació dels museus d'art i d'arqueologia a Catalunya ha estat un fenomen històricament recent. Es poden adduir alguns precedents remots a partir del segle XVI i algunes tímides manifestacions al llarg del XX, però la veritable construcció d'un patrimoni col·lectiu és un fet desenvolupat a partir de les primeres dècades del segle XX amb les activitats de la Junta de Museus. El present Repertori vol omplir aquest buit d'informació, ja que intenta recollir i posar en xarxa una sèrie d'informacions i notícies que han de d'identificar i fer visibles totes aquestes iniciatives individuals i excepcionalment col·lectives de recull i valoració del nostre patrimoni artístic i arqueològic.
- Arnaldi de Villanova. Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca, praedicatorem ; Praesentatio facta BurdegaliaeDe Vilanova, Arnau; Mensa i Valls, Jaume'Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca, praedicatorem (en endavant, simplement Antidotum) d'Arnau de Vilanova és una obra molt especial, interessant per múltiples raons, però que, això no obstant, es conserva encara inèdita en dos manuscrits: el Vat. lat. 3824, de la Biblioteca Apostolica Vaticana i el Canon. Misc. 370, de la Bodleian Library d'Oxford. Heinrich Finke, Franz Ehrle, Josep Perarnau o qui signa aquestes pàgines n'han publicat alguns fragments, més o menys breus. No és estrany, doncs,que l'Antidotum només sigui esmentat de passada en els estudis arnaldians crítics. L'Antidotum és la darrera obra de caràcter doctrinal de la polèmica escatològica que Arnau de Vilanova va sostenir amb els professors de París i els teòlegs dominicans entre els anys 1300 i 1305 ...[Estudi introductori]
- Escriure en català: Un estudi del coneixement ortogràfic a tercer de primàriaArnau i Querol, JoaquimEn aquesta publicació s’avalua el coneixement ortogràfic dels aprenents fent una anàlisi fonema per fonema. És una perspectiva necessària que no ha incorporat cap dels escassos treballs fets a Catalunya sobre aquesta temàtica. A partir de les propostes ja avançades d’Alexandre Galí en el seu temps, presenta un marc teòric innovador que considera els processos i els factors que expliquen el coneixement ortogràfic: processos d’aprenentatge, d’exposició a l’escrit, i factors fonològics i morfològics. Aquesta anàlisi critica concepcions errònies que encara hi ha sobre com s’aprèn l’ortografia. Facilita al professorat concepcions acurades sobre el diagnòstic de la competència ortogràfica i proposa aplicacions de cara a la intervenció.
