El planejament estratègic urbà pretén generar les decisions i accions fonamentals per fer realitat una visió de futur de la ciutat consensuada amb els principals agents econòmics i socials. En el cas de Barcelona, aquest planejament es va començar a concretar l’any 1988, quan la ciutat es preparava per als Jocs Olímpics. En aquest informe s’analitzen els primers plans estratègics barcelonins: el que es va aprovar el 1990, el de 1994 —un pla que es proposava de potenciar la ciutat en els mercats internacionals—, i el que, pensat per als anys 1999-2005, aspirava a assentar el model experimentat fins aleshores.
