Barcelona, amb una llarga tradició d’autogovern des de la baixa edat mitjana fins al 1714 (en què es va suprimir el Consell de Cent), ha lluitat durant l’edat contemporània per superar les limitacions imposades a la ciutat per l’uniformisme polític i administratiu. L’obtenció de la Carta Municipal de 1960 i de l’Entitat Municipal Metropolitana el 1974 foren dos passos importants en aquesta direcció, que han estat seguits per dos episodis de signe oposat: la dissolució de la Corporació Metropolitana pel Parlament de Catalunya el 1987 i la culminació, deu anys més tard, dels treballs impulsats per l’Ajuntament de Barcelona amb vista a l’actualització de la Carta Municipal.
