Amb la construcció de la Vila Olímpica dels Jocs de 1992 al Poblenou, Barcelona començava una estratègia de recuperació urbanística del litoral que mirava cap al nord-est, una zona urbana amb baixa densitat residencial, dominada per instal·lacions industrials i ferroviàries obsoletes que tapaven el mar. La recuperació ciutadana d’aquest indret va culminar amb l’operació Fòrum 2004, amb actuacions sobre la depuradora, la central tèrmica i la incineradora —grans infraestructures acumulades vora un riu que poc abans era una claveguera a cel obert— i prop de la Mina, un dels barris amb més problemes socials del país. L’autor analitza aquestes grans transformacions urbanístiques i n’assenyala una que encara està pendent al nord de la ciutat, amb motiu de l’estació d’alta velocitat de la Sagrera: el cosit definitiu dels districtes de Sant Andreu i Sant Martí.
