Loading...
Prats Gil, Enric
Email Address
Birth Date
Research Projects
Organizational Units
Job Title
Autor
Last Name
Prats Gil
First Name
Enric
Name
Enric Prats Gil
3 results
Now showing 1 - 3 of 3
- Results Per Page
- Sort Options
L'educació, una qüestió d'estat: Una mirada a EuropaPrats Gil, EnricCatalunya carrega amb una herència difícil en educació. Acostumada a liderar històricament la innovació pedagògica, l escola d aquest país es troba ara massa qüestionada i poc acompanyada. Alguns volen respirar els aires que vénen del nord d Europa per trobar-hi la solució, mentre que els governants actuals, sobretot els de Madrid però també alguns d aquí, miren enrere amb nostàlgia per recuperar models educatius grisos i caducs. Aquest llibre dóna una ullada als principals aspectes que expliquen la situació del sistema educatiu actual català. Presenta una mirada en perspectiva internacional, bàsicament europea, sempre en clau prospectiva, i ofereix arguments per al debat sobre un model educatiu propi per a Catalunya, tan necessari en aquest moment clau per al futur del país. Perquè amb l educació i fa temps que ho sabem , no s hi juga.- Aprendre de lletres: Literatura i pedagogia, vides paral·lelesPrats Gil, EnricPedagogia i literatura són disciplines humanes amb molts paral·lelismes. L’educació té molt de ficció, com la narrativa té molt de pedagogia. Créixer i fer créixer són accions indefugibles de la condició humana, que s’aconsegueixen per la via educativa o la literària. L’una i l’altra ens empenyen. Si la literatura té el filòleg, l’educació té el pedagog, oficis de crítica i observació. Aquest és un llibre de pedagogia, de teoria de l’educació, sense cap intenció de fer crítica literària o reflexió filològica. A partir de deu novel·les i narracions, el llibre proporciona una mirada de l’educació des de prismes i àmbits ben diversos, amb les ulleres d’un lector aficionat. Amb un text inèdit de Rafael Vallbona i una col·laboració de Conrad Vilanou, Aprendre de lletres és una excusa per parlar de literatura i pedagogia: de Karl Ove Knausgård a Kazuo Ishiguro, d’Emma Reyes a Vicenç Pagès, d’Edward Bunker a Enrique Vila-Matas, aprendre de les lletres, sense més pretensions, per intentar entendre una mica millor l’educació d’ara i de sempre.
- La educación revisitada: Ensayos de hermenéutica pedagógicaMoreu Calvo, Ángel C.; Prats Gil, EnricAfirman los coordinadores de este libro que vivimos en un mundo fragmentado y neonómada en el que todas las cosas –y la educación en lugar privilegiado– cambian con extrema rapidez. Así pues, a un colectivo como el de los profesionales de la Teoría y la Historia de la Educación compete analizar –una y otra vez– la naturaleza de la educación, que constituye una de las dimensiones esenciales del quehacer humano. En la década de 1970, las discusiones epistemológicas emplearon mucha tinta en el ámbito de la educación. A la tradicional Pedagogía implantada en España a comienzos del siglo XX bajo el signo de la filosofía, siguieron nuevos planteamientos y, junto a ellos, nuevas nomenclaturas. Gracias a la influencia del positivismo, del evolucionismo y del experimentalismo surgió una disciplina de nueva planta que respondía al epígrafe de «Ciencia de la Educación» y que deseaba fijar las bases de un conocimiento exacto y riguroso de la educación. Por esta vía, la vieja Pedagogía de ascendencia filosófica entraba en una crisis que desembocó en la sustitución del sintagma «Ciencia de la Educación» por el de «Ciencias de la Educación». Quedaba así confirmado que la justificación científica de la educación no podía reducirse a una única ciencia –primero la filosofía, base de la Pedagogía; más tarde, la biología, referente de la Ciencia de la Educación– sino que se había de acudir a un conjunto de disciplinas (Historia, Antropología, Psicología, Sociología, Economía, Derecho, etc.) que, en conjunto, daban vida a las Ciencias de la Educación.
